CONSCIÈNCIA FONOLÓGICA

Hem de tenir en compte a l'hora d'explicar un conte :

-Necessitem d'una bona il·luminació

- El conte té que durar entre 15-25 minuts

-Ha d'haver-hi un racó contacontes

-Hem de transmitir entusiasme

-Fer que els xiquets participen

-A l'hora de seleccionar lèxic tenir en compte tres coses; si ens sercirà per al futur, si és interessant per als xiquets, i si és conegut.

- Crear flash cards amb la paraula

Com treballarem el vocabulari amb la lectura?

Vocabulari abans de la lectura	Farem preguntes per a veure el coneixements previs que tenen sobre les paraules que anem a treballar: - Què és astó? - I per a qué serveix? - On podem veure-lo?
Vocabulari durant la lectura	Mentres esteguim llegint, els xiquets hauràn de posar molta atenció a les paraules que hem donat abans, ja que hauràn de possar-se les mans al cap, per a veure si reconeixen les paraules.
Vocabulari deprès de la lecutra	Repassar de nou el vocabulari donant una definició exacta als xiquets : Aixeta: Aparell compost d'un canó de metall, o de fusta , i d'una altra peça mòbil que travessa el canó, i serveix per obrir el pas de l'aigua per dins una canonada o de dins un recipient a l'exterior. Eriçó: Mamífer, que té la part superior del cos coberta de nombroses punxes i és capaç d'enrotllar-se formant una bolla quan es sent atacat; cast. Brúfol:bou salvatge Desprès posar exemples de frases en contextos reials on apareixen. -”L'aixeta es va trencar, i no van poder onflar els globus d'aigua” -” L'eriçó és un animal molt petit” -”El brúfol dorm per el dia”

Irene

hola soy irene

Mestres com a productors orals

A l’hora de contar un conte hem de tindre en compte que és una habilitat que hem de controlar molt bé. 

El conte té tres parts que sempre s’han de respectar perquè els nens aconsegueixen comprendre la història: 
1. Inici: presentem els personatges, el lloc i el temps en què s'esdevé la història
2. Nus: Es produeix el conflicte o problema que dóna cos a la història
3. Desenllaç: el problema es resol 

Com es conta un conte: 

Abans de contar un conte, hem de saber quin conte triar, no val un al atzar, tindrem en compte l’edat dels xiquets, els interessos, el que volem que aprenguen, les il·lustracions i el text (vocabulari) del conte, l’extensió de la narració. Quan ja hem triat el conte perfecte, a l’hora de contar-lo, hem d’aprendre’l i saber-ne l’estructura, per a no perdre’ns en la història. A més hem de triar contes que facen pensar als xiquets, és a dir, no val contar la història i ens anem a jugar, si no durant la narració hem de deixar que els xiquets facen inferències (què passarà ara?) i quan acabem de contar hem de convidar als xiquets a reflexionar sobre la seqüència i els fets de la història. 

Per exemple l’estructura del conte “Les set cabretes” seria la següent: 

1r: la mare va a comprar i deixa a les cabretes en casa 

2n: arriba el llop, ensenya la pota baix la porta, no entra perquè és negra 

3r: el llop es pinta de blanc la pota  

4t: llop ensenya la pota baix la porta i entra 

5é: el llop es menja a les cabretes menys a la petita 

6é: la mare arriba 

7é: troben al llop i alliberen a les cabretes 

Aquesta seria l’estructura que hauríem de seguir per a contar el conte, sempre podem afegir vocabulari o contar el final que més ens agrade. La qüestió és que el conte s’adapte als xiquets i les xiquetes. 

1. Després de llegir el fragment de la princesa i el pésol, ens hem adonat que és difícil mantindre un mateix ritme, però que amb pràctica es pot aconseguir. Encara que pensem que seria recomanable seguir un ritme normal, ja que un massa ràpid podria facilitar la pèrdua dels xiquets durant la història, i un lent els avorriria. 
2. També hem vist que per a llegir contes a nens petits és necessari dramatitzar, encara més si es tracta de l’ensenyament d’una L2. A més d’aconseguir que els mateixos xiquets els dramatitzen i formen part de la nostra narració. 
3. Canviar el to de veu per a diferenciar els personatges és una gran eina que podem aprofitar perquè els xiquets pugen seguir la narració sense confondre què personatge diu què cosa. Encara que és difícil de realitzar i es necessita molta pràctica per poder fer-lo de manera adequada. Una bona tècnica és utilitzar una veu sempre per als personatges, és a dir, com apareix en molts contes la iaia utilitzar la mateixa veu per a ella. 
   
   

Vídeo de la faula “La formiga i la cigala”

L’ ÚS DE LÀMINES EN INFANTIL



Treballar amb làmines és un fet molt usual en les classes de infantil, ja que permeten tractar moltes coses basant-se en el centres de interès dels alumnes parlant de llocs o situacions que apareixen en la vida quotidiana. Però el més important d´utilitzar les làmines és que ens permeten treballar a classe l´expressió oral del xiquets.

Podem treballar el lèxic, la morfosintaxi, la descripció, la producció i comprensió oral, les relacions lògiques i casuals, les rutines, la imaginació, etc. Per aquest motiu encara que siga un recurs que sempre ha estat present en les aules, és molt útil i important.

És molt important en aquestes activitats la posició de la mestra, qui ha de fer de guia de la conversa per als alumnes, produint preguntes que conduiran a la descripció de la làmina i als punts importants del objectius prèviament marcats. A més, té el paper de narradora i ajudar amb el vocabulari i explicar-lo per tal de que els alumnes amplien coneixements.

 

  

Nosaltres hem fet un exemple de com treballaríem una làmina on es mostra la situació de nit i els xiquets estan posant-se el pijama i llitant-se, ací us deixem la nostra làmina amb el objectius i procediment de l´activitat:

 

OBJECTIUS:

1. Aprendre a usar la llengua oral per a establir relacions socials i resoldre conflictes.

 

2. Aprendre a usar la llengua oral amb diverses funcions: reguladora (donar ordes), interaccional (per a relacions socials), instrumental (satisfer necessitats), personal (expressar sentiments), heurística (per a explorar i aprendre), imaginativa (crear mons) i representativa (per a narrar fets, descriure objectes i persones...)

3. Aprendre a fer les vocals obertes i tancades, el plural, les preposicions, pronoms en/hi i usos bàsics de ser/estar. (Sí, crec s’havien begut alguna cosa els redactors del currículum, i no era aigua)

4. Aprendre a discriminar auditivament, a entonar i a pronunciar (s/z, b/v, etc.).

5. Aprendre a pronunciar clarament, amb entonació i estructura gramatical correctes.

6. Interpretar textos dels mitjans audiovisuals.

7. Aprendre a participar i escoltar activament en situacions habituals.

8. Aprendre a escoltar amb atenció i respecte.

9. Escoltar atentament, conèixer les relacions causa-efecte.

 

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

ü  Aprendre a descriure el que veiem.

ü  Conèixer els diferents colors.

ü  Treballar la producció representativa.

ü  Desenvolupar la imaginació.

ü  Practicar i millorar la fonètica.

ü  Ordenar situacions temporals de rutines.

ü  Relacionar paraules del mateix camp semàntic.

ü  Aprendre e identificar diferents medis de transports i oficis.

ü  Treballar les relacions causals.

DESENVOLUPAMENT ACTIVITAT:

El primer propòsit de treballar es l´expressió oral.

1.    Descripció de la làmina.

Els alumnes descriuen la làmina guiats per la mestra.

“Que veieu ací?” “Que fan aquests nens?” “On estan?”...

2.    Vocabulari.

La mestra demana als alumnes que identifiquen vocabulari de la làmina i situacions. A més, podem relacionar paraules, encara que siga amb paraules que no apareixen en la làmina, tractant així per exemple els animals, roba, els mitjans de transport, etc.

"Quins joguets tenen a l´habitació?"

"Que roba hi ha sense arreplegar?"

“Aquests xiquets tenen un gos, vosaltres teniu algú animalet a casa?”

En aquesta làmina treballarem el vocabulari següent:

Llit	Fer els deures	Pujar	Estoig	Finestra
Escriptori	Llegir	Tancar	Assenyalar	Llum
Cadira	Bagul	Arreplegar	Mossegar	Jugar
Calaix	Pijama	Ànec	Ordenar	Somniar
Estora	Samarreta	Lleó	Llapis
Escala	Vestit	Conill	Motxilla
Rellotge	Jaqueta	Peix	Llibre
Obrir	Gos	Tisores	Joguets