Mestres com a productors orals

A l’hora de contar un conte hem de tindre en compte que és una habilitat que hem de controlar molt bé. 

El conte té tres parts que sempre s’han de respectar perquè els nens aconsegueixen comprendre la història: 
1. Inici: presentem els personatges, el lloc i el temps en què s'esdevé la història
2. Nus: Es produeix el conflicte o problema que dóna cos a la història
3. Desenllaç: el problema es resol 

Com es conta un conte: 

Abans de contar un conte, hem de saber quin conte triar, no val un al atzar, tindrem en compte l’edat dels xiquets, els interessos, el que volem que aprenguen, les il·lustracions i el text (vocabulari) del conte, l’extensió de la narració. Quan ja hem triat el conte perfecte, a l’hora de contar-lo, hem d’aprendre’l i saber-ne l’estructura, per a no perdre’ns en la història. A més hem de triar contes que facen pensar als xiquets, és a dir, no val contar la història i ens anem a jugar, si no durant la narració hem de deixar que els xiquets facen inferències (què passarà ara?) i quan acabem de contar hem de convidar als xiquets a reflexionar sobre la seqüència i els fets de la història. 

Per exemple l’estructura del conte “Les set cabretes” seria la següent: 

1r: la mare va a comprar i deixa a les cabretes en casa 

2n: arriba el llop, ensenya la pota baix la porta, no entra perquè és negra 

3r: el llop es pinta de blanc la pota  

4t: llop ensenya la pota baix la porta i entra 

5é: el llop es menja a les cabretes menys a la petita 

6é: la mare arriba 

7é: troben al llop i alliberen a les cabretes 

Aquesta seria l’estructura que hauríem de seguir per a contar el conte, sempre podem afegir vocabulari o contar el final que més ens agrade. La qüestió és que el conte s’adapte als xiquets i les xiquetes. 

1. Després de llegir el fragment de la princesa i el pésol, ens hem adonat que és difícil mantindre un mateix ritme, però que amb pràctica es pot aconseguir. Encara que pensem que seria recomanable seguir un ritme normal, ja que un massa ràpid podria facilitar la pèrdua dels xiquets durant la història, i un lent els avorriria. 
2. També hem vist que per a llegir contes a nens petits és necessari dramatitzar, encara més si es tracta de l’ensenyament d’una L2. A més d’aconseguir que els mateixos xiquets els dramatitzen i formen part de la nostra narració. 
3. Canviar el to de veu per a diferenciar els personatges és una gran eina que podem aprofitar perquè els xiquets pugen seguir la narració sense confondre què personatge diu què cosa. Encara que és difícil de realitzar i es necessita molta pràctica per poder fer-lo de manera adequada. Una bona tècnica és utilitzar una veu sempre per als personatges, és a dir, com apareix en molts contes la iaia utilitzar la mateixa veu per a ella. 
   
   

Vídeo de la faula “La formiga i la cigala”